Gaming i Salut

Vídeojocs que ajuden a millorar la salut.

Hi ha #videojocs que puguin ajudar persones amb problemes de #salut física o mental? Sí, en aquesta publicació en recopilem alguns de molt interessants 👀👇

➡ 𝗧𝗵𝗲 𝗦𝗲𝗰𝗿𝗲𝘁 𝗧𝗿𝗮𝗶𝗹 𝗼𝗳 𝗠𝗼𝗼𝗻: Un joc de realitat virtual dissenyat per al.

➡ 𝗜𝘀𝗹𝗮𝗻𝗱: Permet a pacients amb malalties mentals afrontar les pròpies emocions negatives en situacions de la vida quotidiana.

➡ 𝗔𝗯𝗮𝗣𝗹𝗮𝗻𝗲𝘁: Un joc especial per a nens amb #autisme.

➡ 𝗥𝗲-𝗠𝗶𝘀𝘀𝗶𝗼𝗻 𝟮: El jugador lluita en contra de les diferents etapes evolutives del #càncer. L'objectiu és reflectir aquesta fortalesa a la vida real per als que pateixen la malaltia.

𝗦𝗣𝗔𝗥𝗫: Un joc que ajuda a combatre la #depressió infantil lleu o moderada basat en teràpia cognitivoconductual. Gestionar les emocions, superar problemes o resoldre conflictes.

Un videojoc identifica el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat

El trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) és un trastorn neurològic del desenvolupament. Es caracteritza per tindre símptomes d'hiperactivitat, impulsivitat o dificultat per a mantindre l'atenció en el temps.

Aquests símptomes poden aparéixer solos (TDAH inatento o hiperactiu/impulsiu) o combinats (TDAH combinat). Segons l'últim metaanálisis realitzat, el 7,2% dels xiquets i adolescents tenen TDAH.

Les persones amb aquest trastorn tenen més probabilitat de patir accidents, abandó escolar o problemes d'addiccions. Per això, un diagnòstic ràpid i precís del TDAH és fonamental per a reduir les seues conseqüències.

No obstant això, actualment no existeixen proves diagnòstiques del TDAH que permeten identificar aquest trastorn de manera objectiva. El diagnòstic és clínic, és a dir, el realitza el professional de la salut sobre la base de la història clínica del pacient i la seua valoració en consulta.

La nostra missió és compartir el coneixement i enriquir el debat.

Estudis previs han demostrat que l'experiència i les habilitats de l'avaluador que ho duu a terme millora la possibilitat d'aconseguir un diagnòstic precís. A més, per a donar suport a aquest diagnòstic s'empren qüestionaris que són emplenats pels cuidadors o els professors.

Per tant, el diagnòstic del TDAH depén de l'experiència del professional que realitza l'avaluació i de les habilitats per a observar dels cuidadors i els mestres.

Videojocs per al diagnòstic i tractament del TDAH

En els últims anys s'estan desenvolupant diverses proves informatitzades que busquen millorar l'avaluació i el tractament del TDAH. Una d'aquestes proves usa videojocs.

Encara que els pares tenen por que els videojocs puguen provocar addicció en els seus fills o que els ensenyen imatges violentes i poc adequades per a ells, aquests jocs podrien també ser un poderós aliat per al diagnòstic i el tractament del TDAH.

De fet, molts pares es pregunten com poden els seus fills tindre problemes d'atenció i passar hores jugant amb videojocs. La resposta és senzilla. Les persones amb aquesta mena de problemes són capaços de mantindre la concentració durant molt de temps en les activitats que gaudeixen. Per tant, els videojocs podrien ser una bona oportunitat per a facilitar el tractament.

Recentment, la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units ha autoritzat per primera vegada l'ús d'un videojoc per al tractament del TDAH (Juny 2020).

Aquest videojoc ha aconseguit que els xiquets que han jugat durant quatre setmanes seguides hagen millorat els problemes d'atenció durant, almenys, un mes després d'haver jugat.

Basant-nos en aquesta idea, el nostre grup d'investigació, que inclou diversos centres (Fundació Jiménez Díaz, Hospital Porta de Ferro, Universitat Carles III, Universitat Complutense i Universitat Rei Joan Carles, tots de Madrid), ha desenvolupat un altre videojoc amb el qual la majoria dels xiquets i adolescents estan familiaritzats i que avalua el nivell de falta d'atenció en els pacients amb TDAH.

Pantalla del videojoc.

Com funciona el videojoc?

En el nostre videojoc, el jugador ha de fer que un avatar, un os rentador que corre, evite diferents obstacles que s'interposen en el seu camí. En aquest cas, ha d'impedir caure en els buits que s'anirà trobant.

Els resultats obtinguts mostren que els xiquets amb problemes d'atenció realitzen salts més prop del buit degut a les distraccions. En particular, aquest patró és més evident com més gran és el temps que ha d'esperar per al següent buit. Això vol dir que, a major temps d'espera, major dificultat per a mantindre l'atenció.

El videojoc té a més dos avantatges importants: dura solament 7 minuts i no necessita un maquinari específic. Aquests atributs redueixen el seu cost i permeten el seu ús des d'ordinadors personals, tauletes o dispositius mòbils.

Aquesta última característica permet fer avaluacions remotes, la qual cosa suposa una novetat, ja que ara la majoria de videojocs que s'empren en sanitat utilitzen solament ordenadors. No obstant això, cada vegada són més els estudis que han demostrat l'eficàcia de les aplicacions mòbils per a millorar el seguiment en diverses patologies.

Aquest joc complementa a un videojoc desenvolupat anteriorment pel nostre equip. El joc anterior permet analitzar la impulsivitat i la hiperactivitat. S'avaluen els moviments que realitza el xiquet mentre realitza una xicoteta prova informatitzada. Mentre realitza la prova, els moviments són gravats amb càmera Kinect.

En aquest segon joc, el xiquet ha d'alçar la mà quan apareixen determinades lletres en la pantalla. No obstant això, quan apareix la X, no ha de fer cap moviment. Es va observar que els xiquets hiperactius i impulsius, realitzen més moviments complets o parcials quan apareixia la X.

La importància d'un diagnòstic precoç

En conjunt, aquests dos videojocs permeten avaluar els símptomes diana del TDAH. D'aquesta manera, es pot identificar de manera precoç als xiquets i adolescents amb aquest trastorn perquè puguen accedir al tractament específic com més prompte millor.

És obvi que l'enginyeria i la medicina estan cada vegada més unides. El pressupost que tenen els desenvolupadors de videojocs és molt superior al dels investigadors de la salut.

Això els permet crear videojocs molt més interessants i sofisticats, la qual cosa pot fer que els xiquets els troben més atractius. Una altra opció seria seleccionar els videojocs disponibles en el mercat, els quals podrien ser útils per al nostre objectiu d'estudi i intentar adaptar-los.

Amb tot això, en un futur pròxim podrem realitzar avaluacions i tractaments mitjançant videojocs adaptats a telèfons intel·ligents.

Videojocs per a combatre els efectes de la quimioteràpia

SALUT

El Tecnocampus de Mataró participa en l'III Congrés Jocs de Salut de Madrid

Horitzontal

Els videojocs milloren la qualitat de vida de les persones de la tercera edat. CGT

Rosa Matas

Barcelona

28/10/2016 15:31Actualizado a 29/10/2016 12.02

“S'ha demostrat que jugar a videojocs millora molt la qualitat de vida de les persones majors, millora l'ull vague i ajuda en la rehabilitació cognitiva en criatures i adults que han tingut càncer, als quals el tractament de quimioteràpia ha afectat les seues capacitats cognitives”. Són paraules de Carlos González Tardón, professor del Grau en Disseny i Producció de Videojocs del Tecnocampus de Mataró, participant en l'III Congrés Jocs de Salut que se celebra a Madrid el 3 i 4 de novembre.

“Utilitzem videojocs per a afavorir estats de concentració més prolongada en xiquets hiperactius. També per a millorar tot el que té a veure amb el to muscular en persones més majors”, compte el professor, que afig que s'estan posant consoles i videojocs en residències geriàtriques.

González Tardón puntualitza que “lògicament si s'abusa d'ells es pot arribar a la dependència” pel que insisteix que, excepte quan s'utilitzen per a rehabilitació o en l'àmbit professional, sempre s'han d'usar amb cap.

“El recomanable és que els xiquets no utilitzen més d'un terç del seu temps lliure en videojocs perquè tinguen almenys dues o tres activitats d'oci”, afirma. I afig: “És aconsellable que els menors de tres anys no els usen més de mitja hora seguida i que no tinguen sessions de més d'una hora al dia de cap mena de pantalla, televisió inclosa”.

Elena Morán, psicòloga especialista en neurodesenvolupament col·labora amb la fundació Juegaterapia que s'ha donat a conéixer amb el lema ‘La quimio jugant es passa volant’. Amb finançament de l'Associació Espanyola de Videojocs (AEVI) investiga els efectes dels videojocs en xiquets que han passat per la quimio.

“Hem desenvolupat una plataforma digital amb jocs que estimulen directament les àrees que es veuen afectades per l'anomenat chemo brain, termes anglesos per al parlar de l'efecte de la quimioteràpia en el cervell. És una plataforma pensada per a xiquets amb leucèmia o tumor cerebral que han sigut tractats amb quimioteràpia”, afirma Morán.