2019

La indústria del desenvolupament i producció de videojocs en la Comunitat Valenciana està constituïda per 72 empreses. A més, s’han identificat en la regió al voltant de 25 projectes que, potencialment, es podran consolidar i constituir com empresa. Aquestes xifres representen el 12% del total nacional, la qual cosa deixa a la Comunitat Valenciana com la quarta força en desenvolupament de videojocs en Espanya.

Fins el 2018 ocupava el tercer lloc, però aquest any, tot i mantindre un volum paregut al de l’any anterior, amb un 13% del total nacional, ha sigut avançada per Andalusia.

Distribució territorial de les empreses i estudis de videojocs en la Comunitat Valenciana

El 76% de les empreses i estudis de videojocs de la Comunitat Valenciana es troben en la província de València, un 17% en la província d’Alacant i un 7% en la de Castelló. Aquestes dades, tot i ser semblants a les de l’any 2018, mostren un xicotet augment en la província de València.

COMPOSICIÓ DE LA INDÚSTRIA

La indústria valenciana de desenvolupament de videojocs segueix un camí de consolidació. Els estudis i empreses amb més de 2 anys d’antiguitat representen ja el 92% del total. Per altra banda, s’observa una disminució important en el segment de menys de 2 anys d’antiguitat, que ha passat del 21% al 8%, la qual cosa indica un atur en la creació de nous projectes

Tot i la seua consolidació, la xarxa empresarial es manté jove i està formada majoritàriament per microempreses. Quasi tot el sector està format per empreses amb menys de 50 empleats i el 52% té menys de 5 treballadors. El tamany de les empreses es relaciona, també, amb la facturació, on aproximadament un 3% factura més de 2 milions d’euros i el 73% factura menys de 200.000€ a l’any. Encara que les dades ens mostren una evolució positiva: hi ha més empreses que tenen entre 11 i 50 treballadors, i ha baixat el nombre d’empreses amb menys de 5 empleats.

De la mateixa manera, el nombre d’empreses que facturen menys de 200.000€ ha baixat del 80% al 73%; i els estudis i empreses que facturen entre 200.000€ i 2.000.000€ han passat del 17% al 24%.

El capital social de les empreses i estudis prové en un 94% dels socis fundadors. A més, es tracta de capital majoritàriament espanyol. Com s’indicava en l’informe de l’any anterior, l’augment de la presència d’inversors estrangers continua representant un repte per al teixit industrial valencià de desenvolupament de videojocs. La presència d’inversors pot contribuir a l’atracció o consolidació d’empreses de major tamany pel que fa a ocupació i facturació que promouen la indústria local. La demanda d’inversió a l’alta: el 61% dels estudis assenyala que s’han presentat en alguna ocasió davant d’un inversor.

El 84% dels estudis i empreses de videojocs valencianes es dedica a desenvolupar IPs (propietat intel·lectual) pròpies. Donada la composició de les empreses que hem vist anteriorment, parlem de xicotets estudis independents constituïts en moltes ocasions al voltant d’un projecte. És una característica pròpia d’un teixit industrial molt emergent que, en consonància amb les dades anteriorment nomenades, ha variat respecte a l’any anterior, moment en que aquest percentatge era del 93%.

Per altre costat, les empreses i estudis que duen a terme projectes a tercers han passat d’un 33% en l’any 2018 a un 53% en l’any 2019. Aquestes tasques representen una entrada econòmica i proporcionen estabilitat i capacitat de creixement, sense dependre tant de les vendes dels jocs per a finançar l’estructura de l’empresa.

El 25% de les empreses valencianes desenvolupa serious games.

Per sectors, el 75% d’aquestos treballs es destina al sector educatiu. També estan dirigits a serveis empresarials, marketing, cultura, al sector sanitari i, per primera vegada aquest any, al sector turístic, molt rellevant en la Comunitat Valenciana i que pot convertir-se en font de multitud de projectes de videojocs o de serious games desenvolupats per la indústria local.

Els estudis de videojocs valencians duen a terme, també, activitats i projectes en sectors relacionats. Els dos sectors principals són les aplicacions per a dispositius mòbils (no jocs) i els projectes d’animació. A més, en consonància amb les tendències internacionals, un 17% de les empreses i estudis produeix per a realitat virtual, realitat augmentada o realitat estesa. Es tracta de projectes per a grans empreses relacionades amb la comunicació, el marketing, la cultura o el turisme; àrees amb una forta presència industrial en la Comunitat Valenciana. També es realitzen projectes per al sector del joguet, altra indústria de referència en la regió, doncs si tenim en compte les dades obtingudes, encara hi ha un gran marge de millora i creixement per als estudis

La indústria del desenvolupament de videojocs en la Comunitat Valenciana facturà 15,9 milions d’euros en 2018, un 57% més respecte a l’any 2017. Aquest creixement supera les estimacions de l’informe de l’any anterior i ha sigut possible gràcies a l’expansió de l’activitat de les empreses amb major facturació, que, no obstant, sols representen el 3% del sector. Tot i això, la facturació de la Comunitat Valencia representa poc menys del 2% del total nacional, encara que la regió concentra el 12,2% dels estudis. Aquesta diferència està causada per la falta de grans empreses internacionals, que, en altres regions com Catalunya, suposen un important pes en facturació.

El principal model de negoci de les empreses de videojocs de la regió és el desenvolupament a tercers, la qual cosa suposa un 39% de la facturació. Aquest segment ha sofrit un creixement important respecte a l’any 2017, moment en que representava el 27%. La venda de videojocs en tendes digitals és ara la segona font d’ingressos, doncs passa de representar el 39% l’any 2017 al 28% en 2018. A tot açò s’ha d’incloure la monetització derivada dels models free to play amb publicitat o compres dins dels jocs. Aquestes dades demostren una major diversificació del negoci, com s’ha vist en l’apartat anterior. F

El videojoc és un mercat global, açò es reflexa en el fet que el 54% dels ingressos de la indústria de la Comunitat Valenciana provenen dels mercats internacionals. Amèrica del Nord – Estats Units i Canadà – suposen un 26% de les vendes. Aquesta és una dada coherent amb el posicionament dels Estats Units com el segon en la classificació internacional de consum de videojocs. La regió Àsia-Pacífic, que inclou Xina, el major mercat mundial de videojocs, sols representa un 5% de la facturació, la qual cosa deixa un marge molt ampli de millora per als estudis valencians.

L’alt nivell d’internacionalització dels jocs valencians es reflecteix en el fet que el 100% d’aquestos estan disponibles en llengua anglesa. El percentatge dels jocs traduïts a idiomes de la regió Àsia-Pacífic és inferior a 20% en els tres casos (Xinés, coreà i japonès) la qual cosa demostra les àmplies oportunitat de millora per fer-se arribar a més jugadors d’aquestes regions.

La indústria del desenvolupament de videojocs de la Comunitat Valenciana va donar treball de manera directa a 610 persones l’any 2018, un 24% més respecte l’any 2017. Açò representa ja el 9% de l’ocupació del sector en tot l’Estat Espanyol. També, en aquest cas el creixement ha superat les estimacions de l’informe del 2018.

Per altra banda, s’estimen 275 treballadors/es freelance, i 550 treballs creats de manera indirecta, la qual cosa suposa un conjunt de més de 1.400 professionals vinculats amb la indústria.

Es tracta de treballadors que en un 67% dels casos tenen estudis superiors, i en un 23% tenen estudis mitjans. El 10% són professionals sense formació reglada. Aquestes dades són el reflex d’una ocupació de qualitat i, al comparar-les amb les dades de l’any anterior, mostren una tendència de millora per als titulats superiors, en detriment dels professionals sense formació reglada. A més, el 59% dels treballadors té un contracte indefinit, la qual cosa posa en evidència una tendència decreixent respecte l’any anterior (51%).

La joventut del teixit industrial de desenvolupament de videojocs valencià es reflexa en l’edat dels treballadors de la indústria: el 97% té menys de 45 anys i, d’aquestos, el 52% té menys de 30 anys. En consonància amb la resta de dades d’aquest informe, podem veure que la indústria ha iniciat un camí cap a la consolidació i, respecte a les dades de l’any passat, s’ha augmentat el percentatge de treballadors de més de 45 anys de l’1% al 3% i, al mateix temps, s’ha baixat un 3% el nombre d’empleats de menys de 30 anys.

Les professionals de gènere femení representen únicament el 15% de la plantilla de les empreses del sector, i la seua presència ha disminuït respecte l’any 2018, moment en que el percentatge era del 17%. Aquesta dada ens mostra la tendència nacional de disminució de la representació de les dones del 17% al 16%. A més, el 54,4% dels estudis de videojocs valencians declaren no tindre polítiques d’igualtat en les seues empreses. Per altra banda, els estudis que sí apliquen aquestes polítiques posen en relleu la dificultat per trobar candidates en els processos de selecció. Si es té en compte la diversitat de perfils professionals que treballen en una empresa de videojocs actualment, es fa necessari una reflexió sectorial sobre com equilibrar els gèneres entres treballadors i treballadores de la indústria.

Els artistes són els perfils professionals més representats en els estudis valencians, seguits pels programadors, amb variacions molt menudes respecte l’any anterior. Augmenten els perfils professionals vinculats amb l’administració, la gestió de projectes i el marketing; perfils determinants en la comercialització dels jocs i el manteniment de l’estructura dels estudis. En microempreses com les que podem trobar en la indústria regional són habituals empleats amb diversos perfils que s’ocupen d’aquestes posicions que no es troben tan relacionades amb el desenvolupament, però a mesura que les empreses creixen – i, en part, per a permetre el seu creixement – es fa necessària l’entrada de professionals especialitzats i capacitats en la gestió i la venda. El 53% dels estudis fa referència a les dificultats sorgides per a trobar professionals amb la formació adequada quan ofereixen treball.