Contractes
Què ha de contindre un contracte de jugador d'esports?
Quan parlem de contractes de jugadors d'esports, el primer que hem de tindre en compte és si es compleixen o no les quatre notes de laboralitat:
Voluntarietat: que el treballador es comprometa de manera voluntària a prestar l'activitat laboral. En cas dels menors de 16 anys, tal autorització l'ha d'atorgar el representant legal del jugador.
Remuneració: que el treballador obtinga un salari pel seu treball, tant fix com amb els complements salarials que corresponguen.
Alienitat: que siga l'empresari qui assumisca el risc de l'activitat i aportació els instruments de treball (en el cas dels esports, això podria modificar-se per una idea més “Bring your own device”).
Dependència laboral: l'empresari és qui dá ordres i instruccions al treballador sobre què ha de realitzar i qui ostenta un poder de control i disciplinari per a assegurar-se que això es compleix.
En cas que no apliquen tals requisits, estaríem davant una relació mercantil que, com ja us vaig comentar en un post específic, es podria regular a través d'un contracte de cessió de drets d'imatge.
En cas que sí que apliquen aquestes notes de laboralidad, estaríem dins d'una relació laboral que, en el cas dels esports, tot apunta al fet que hauria de ser sempre indefinida, no obstant això ja us vaig comentar que al meu judici es podia arribar a defensar . Siga com siga, per al cas concret dels esports electrònics també és important definir on es prestarà la prestació laboral per a fixar si estem davant una situació de teletreball.
Quedem-nos en aquesta última situació. Quin és el contingut que hauria de tindre el contracte laboral d'un jugador d'esports?
El procediment per a formalitzar el contracte de jugador d'esports electrònics
Imatge de PixaBay
El procediment que se segueix per a contractar un jugador d'esports és exactament el mateix que per a contractar qualsevol altra mena de treballador.
En primer lloc, es negociaria i pactaria el contingut d'aquest contracte. En aquest punt, és important recordar que sigues un club o un jugador asegurate que es respecte la confidencialitat d'aquestes negociacions ja siga a través d'un Senar-Disclosure Agreement (NDA) o de qualsevol tipus de contracte que garantisca la confidencialitat d'aquestes negociacions.
Una vegada les parts s'han posat d'acord en les condicions del contracte, el que ha de fer el club és veure si el jugador ja té un número d'afiliat a la seguretat social o no. En cas que no ho tinga, s'han d'iniciar tots els procediments per a l'alta en el mateix (aportar el model TA.1 per a la sol·licitud d'afiliació a la Direcció Provincial de la Tresoreria de la Seguretat Social o Administració de la mateixa província en què estiga domiciliada l'empresa en què presta serveis).
Una vegada ja es disposa de número d'afiliat a la seguretat social i el club compleix amb tots els requisits per a la contractació, s'ha d'aportar el contracte de treball pactat al Servei d'Ocupació Pública Estatal (SEPE) per al seu registre. Ara bé, quin contingut ha de tindre aquest contracte de treball que s'aporta al SEPE?
Si ens atenim a la legislació, els aspectes essencials que ha de tindre un contracte laboral són els següents:
Identitat de les parts del contracte;
La data d'inici de la relació laboral i, la duració estimada, en cas que es tracte d'una relació laboral temporal;
El domicili social de l'empresa i el centre de treball on el treballador prestarà els seus serveis habitualment;
La categoria o el grup professional del lloc de treball que exercisca el treballador o, en el seu cas, el detall de l'activitat i tasques laborals a prestar pel treballador;
La quantia del salari i dels complements salarials, així com la periodicitat del seu pagament;
La duració i la distribució de la jornada ordinària de treball.
La duració de les vacances;
Els terminis de preavís que han de complir l'empresari i el treballador en el supòsit d'extinció del contracte;
El conveni col·lectiu aplicable a la relació laboral.
Atés que aquests són requisits essencials i que aquest document s'haurà d'entregar al SEPE, el propi Ministeri de Treball ja ha creat una sèrie de plantilles que incorporen tots els aspectes descrits. Unes plantilles el contingut de les quals, en el cas del contracte indefinit, poden ampliar-se per mitjà de les anomenades “clàusules addicionals”, en les quals les parts poden reflectir aspectes que vagen més enllà de l'essencial. En aquest cas, tot el necessari per a cobrir tots aquells aspectes transcendents a nivell d'esports.
Les clàusules necessàries d'un contracte de jugador d'esports
Imatge de «malavoda» de Flickr
Més enllà de les clàusules obligatòries exigides per la normativa (que, d'altra banda, han d'interpretar-se i adaptar-se al cas concret dels esports), la pròpia dinàmica relació entre jugador i club d'esports electrònics exigeix que es pacten més qüestions. Entre elles, podríem trobar les següents:
Activitats a realitzar pel jugador
Tal com esmentava anteriorment, un dels aspectes essencials que ha de contindre tot contracte de treball radica en la concreció de les tasques laborals que haurà de realitzar el treballador. Normalment, tals tasques solen estar definides en les anomenades “categories o grups professionals” les quals apareixen detallades dins dels convenis col·lectius. No obstant això, quan tals tasques no apareixen detallades o quan es volen precisar o incorporar unes altres, aquestes se solen detallar directament per l'ocupador.
En el cas dels esports electrònics, si tenim en compte que no existeix un conveni col·lectiu específic per als jugadors d'esports i, molt menys, una definició de quines tasques han de realitzar, el pes de les exigències laboral del jugador dependrà del que prevegen les parts en el contracte. Així doncs, quines activitats ha de realitzar un jugador d'esports?:
– Entrenar: S'entendria l'assistir i participar de manera activa en les activitats preparatòries que duga a terme el club.
– Competir: Inclouria l'assistir i participar en els esdeveniments competitius o d'exhibició en els quals participe el club, sense poder-li exigir un resultat concret atés que això no dependria directament del propi jugador (ni, en el seu cas, del seu equip).
– Desplaçaments: s'encaixaria l'assistir en totes les expedicions destinades a entrenar o competir.
– Promocions: hui dia, gran part del negoci dels esports depén de l'activitat publicitària. Per això el jugador s'ha de comprometre a participar en les activitats promocionals del club o dels seus patrocinadors.
– Mantindre una actitud respectuosa: si tenim en compte que el jugador serà qui representarà al club en els esdeveniments en els quals aquest competisca, és necessari que es determine que aquest haurà d'actuar de forma disciplinada i complint una bona conducta “esportiva” (alguna cosa que podria concretar-se més a través de reglaments competitius o codis de conducta interns).
– Mantindre una disciplina esportiva: com qualsevol altra pràctica, per a competir al màxim nivell en els esports és necessari mantindre una bona condició física i psíquica, un compromís que el jugador hauria de complir mentre dure el seu contracte.
Pagament dels premis
Com no podia ser d'una altra forma, un element essencial del contracte laboral és el salari. En el cas dels esports, parlar de salari també pot incloure el repartiment de les quanties obtingudes per l'obtenció dels premis d'una determinada competició.
Per aquest motiu, és necessari pactar dins del contracte qui cobrarà els premis, quin percentatge es quedarà el jugador i en quin termini es pagaran tals quantitats.
Streaming
És habitual que els jugadors d'esports siguen streamers o que el club els impose l'stremear unes determinades hores (convertint-se això en una activitat més a realitzar pel jugador). En cas que això succeïsca, és necessari pactar les hores de streaming, quan no es podrà stremear (per exemple, quan el propi club competisca), en quin canal es durà a terme l'streaming, que patrocinadors podrà ostentar, qui cobrarà pel monetitzat per aqueix stream i, en general, tots aquells aspectes que el club vulga incloure per a complir amb quants compromisos haja pogut assumir amb tercers (des de patrocinadors als organitzadors de competicions).
Complir amb les normatives de les competicions
Tota competició d'esports sol portar aparellada una sèrie de normes que els participants han de complir per a poder participar en aquesta. En aquestes normatives se solen preveure obligacions tan diverses com el definir com s'han de comportar els participants durant la competició o la prohibició de participar en apostes en partides en les quals s'està involucrat.
En aquest sentit, en el contracte laboral s'ha d'informar el jugador sobre quins són tals obligacions i exigir el compliment d'aquestes.
隸♂️ Regulació dels drets d'imatge 隸♂️
Ja siga per propis interessos comercials o per exigència de la pròpia competició, un dels aspectes més essencials en els esports electrònics actuals passa perquè els clubs gestionen els drets d'imatge dels seus jugadors. Per aquest motiu, és bàsic que es regule en el contracte del jugador la forma en la qual es fa la cessió dels drets d'imatge, l'ús que se li podrà realitzar de la mateixa o el preu que, en el seu cas, es pague al jugador per aquesta atribució. Fins i tot hi ha contractes que tracten d'orquestrar una espècie de “clàusula de rescissió” (en realitat, una clàusula indemnitzatòria) relacionada amb tals drets.
麟 Condició d'agent lliure 麟
Sota l'actual règim laboral espanyol, no existeix res semblant al que en els esports es coneix com a “agent lliure”. Per això, és necessari que es pacte en el contracte quan s'assumeix aquesta condició, quant temps durarà o quines conseqüències té per a les parts. I tot això, és clar, complint amb els límits de la legislació vigent.
Clàusules de rescissió
Una dels grans “misteris” dels esports és com poden existir (i pagar-se) clàusules de rescissió si els esports electrònics ni són esport ni se'ls aplica la legislació esportiva (especialment, l'el Reial decret 1006/1985, de 26 de juny, pel qual es regula la relació laboral especial dels esportistes professionals).
Sobre aquest tema ja vaig parlar en Esports Bureau concloent que no hi havia manteniment legal perquè existiren tals clàusules en els contractes dels jugadors d'esports electrònics espanyols.
Ara bé, això no evita que existisca qui les inclou i qui les abona o qui es “inventa” algun mètode per a afegir clàusules de naturalesa indemnitzatòria similars a l'operativa que porta aparellada una clàusula de rescissió. No obstant això, la línia entre la legalitat i la il·legalitat (i, en conseqüència, inexistència) d'aquestes clàusules és tan fina que és necessari examinar cas per cas per a veure que aplicable podria arribar a ser.
Difondre l'existència del contracte
Un altre dels aspectes clau que no solen regular-se en els contractes passa per fixar com, quan i on es farà públic el fitxatge d'un jugador. Pot semblar una cosa insignificant, però una mala promoció o la publicació quan no es deu, poden arruïnar l'estratègia de comunicació d'un club. O, fins i tot, les normes de la competició d'esports en la qual es participa.
Codi de conducta i sancions laborals
Sobre la base de tot l'anterior, l'últim aspecte que ens quedaria per resoldre és com assegurar que el jugador compleix amb totes les obligacions pactades. Una de les formes pot passar per l'existència d'un codi de conducta.
En els codis de conducta se solen incloure totes aquelles directrius i conductes que l'organització vol que els empleats complisquen així com les sancions en cas de la realització d'uns certs comportaments que van en contra dels valors i principis estipulats per l'empresa. Alguna cosa que complementarà el règim sancionador fixat per l'estatut dels treballadors (i concretaria més el famós article 54.2.d de l'estatut dels treballadors) i l'inexistent conveni col·lectiu del sector dels esports.