Regulació

L'ESTRATÈGIA DE DINAMARCA

Disposar d'atletes experts (per a competir) són un requisit bàsic perquè Dinamarca mantinga la seua posició de lideratge internacional en el món dels esports.]

Aquest fragment de la “National strategi for esport” [Estratègia nacional per als esports] seria per a mi el millor resum per a definir els objectius d'aquesta guia d'acció per als esports elaborada per Kulturministeriet [Ministeri de Cultura] i l'Erhvervsministerie [Ministeri d'Indústria, Negocis i Assumptes Financers] de Dinamarca de cara a una possible regulació dels esports electrònics al país. Una estrategía que m'ha sorprés molt gratament, especialment perquè després de llegir molts “documents oficials” elaborats per a legislar o fer costat al sector dels esports electrònics est m'ha semblat moltíssim més fonamentat i coherent amb el sector que la majoria.

Si vols conéixer una mica més sobre aquesta “Estratègia nacional per als esports” o sobre el context polític / legal dels esports a Dinamarca, et recomane llegir amb calma aquest post.

Índex de l'article

1 La cultura associativa danesa com a base de l'interés institucional pels esports

2 L'interés del govern danés pels esports

3 El contingut de la “National strategi for esport”

4 La Comissió que ha de materialitzar l'Estratègia nacional d'esports

La cultura associativa danesa com a base de l'interés institucional pels esports

entrenador danés d'esports

Imatge extreta del blog de l'associació danesa “DGI”.

Deixant de costat la tradició gamer dels danesos (que ha donat lloc a l'existència de grans jugadors d'esports) o la major o menor presència de competicions professionals o amateurs de videojocs, Dinamarca destaca per damunt d'altres països europeus per l'existència d'una certa “institucionalització” del seu sector dels esports electrònics. I explique el perquè d'aqueixes cometes.

I és que, a diferència de molts altres països europeus, Dinamarca ha comptat des de sempre d'una forta cultura associativa. Una cultura que ha portat a molts ciutadans a unir-se col·lectivament per a desenvolupar un gran nombre d'activitats, especialment esportives. Unes associacions que, amb el pas dels anys, han buscat unificar-se per a dotar-se de majors recursos i així facilitar la consecució dels seus fins. Un context en el qual s'enquadra la Danske Gymnastik- & Idrætsforeninger (DGI) [Associacions daneses de gimnàstica i esport] una espècie de “associació d'associacions” la finalitat de les quals no és una altra que promoure l'activitat física i l'esport al país. Legalment parlant, podríem dir que és una entitat a la qual es poden “federar” totes aquelles associacions l'àmbit d'activitat de les quals siguen “les activitats físiques i/o esportives” i les quals complisquen amb els requisits mínims exigits.

Però, en quin afecta tot això als esports? Molt simple. Des de fa relativament poc temps, aquesta cultura associativa arrelada al món esportiu s'ha traslladat al sector dels esports servint com a base perquè molts ciutadans danesos creuen associacions d'esports electrònics. Unes associacions dedicades a activitats molt diverses: des de facilitar la competició (és a dir, clubs) fins a servir com a punts d'entrenament (escoles d'esports) o organització de competicions amateurs. De fet, segons podíem llegir en l'article “Esport boomer i idrætsforeningerne” [“Esport està en auge en les associacions esportives”] la DGI se sorprenia del gran auge d'associacions relacionades amb els esports que començaven a unir-se a associació. En concret, segons dades de la pròpia DGI, en 2017 (el primer any en què es van prendre registres) l'associació comptava amb la presència de 68 associacions d'esports que aglutinaven a uns 2.100 membres. Uns números que es multiplicarien a l'any següent arribant a les 138 associacions i als 4,900 membres. La majoria d'elles, associacions impulsades per molts joves danesos que volien replicar la idea i concepció de les associacions esportives tradicionals al sector dels esports electrònics.

Unes xifres que, com dic, van cridar l'atenció de la DGI que ràpidament busque iniciar activitats per a impulsar a aquest “nou” sector. Unes activitats que, en la seua majoria, estaven centrades en millorar la comprensió del sector a nivell extern amb la creació d'un Esport etisk kodeks [Codi Ètic per als esports destinat als seus associats o la realització de campanyes de difusió per als pares dels xiquets que volien unir-se a aquestes associacions.

Per tot això, dona la sensació que el sector dels esports a Dinamarca sí que compta amb una certa institucionalització. Al cap i a la fi, més enllà que tots siguen ens privats i amb activitats molt marcades que en altres països es duen a terme a través d'entitats mercantils, sembla que a Dinamarca existeix un òrgan amb una certa entitat capaç de parlar per agents de molt diferent aspectro. O, almenys, capaç de començar a treballar per a aconseguir l'atenció pública de sectors no endèmics. I això és, precisament, el que ha fet la DGI a Dinamarca. Com a ens sense ànim de lucre i amb un cert suport públic per part del Kulturministeriet, aquesta associació esportiva danesa a impulsat i documentat al ministeri danés perquè aquest poguera crear aquesta “l'Estratègia nacional per als esports”.

Encara que veient això, la pregunta que ens hauríem de fer és: per què s'ha fixat el Ministeri de Cultura en els esports electrònics?

L'interés del govern danés pels esports

President de Dinamarca jugant amb Astralis

Imatge del primer ministre danés Lars Løkke Rasmussen visitant les instal·lacions de l'equip danés Astrelis. Imatge de “RFRSH Entertainment”.

En 2018, l'Erhvervsministeriet [Ministeri d'indústria, negocis i assumptes financers] i el Kulturministeriet [Ministeri de cultura] van proposar en el consell de ministres l'elaboració d'una estratègia nacional per als esports que comptara amb la participació dels actors rellevants dins del sector. Una estratègia que, el dia 14 de setembre de 2018, van materialitzar amb la seua integració en l'Afrapportering for donen koordinerende arbejdsgruppe [Presentació d'informes per al grup de treball coordinador], un document de treball governamental que fixava els objectius de tots dos ministeris de cara als anys esdevenidors.

En relació amb els esports electrònics, podríem dir que aquest era un document encara molt introductório que tan sols denotava una correcta lectura del sector per part del govern (segurament, fruit de la col·laboració amb la DGI). Entre altres aspectes, jo destacaria els següents paràgrafs:

Esport i foreningsregi har potentialet til at samle ungeix, der fravælger de traditionelle sportsgrene, op i et fællesskab. Esport giver ungeix adgang til foreninger, hvor de kan mødes og interagere i en social, lærings-, beskæftigelses-, og bevægelsesmæssig kontekst.

Der udestår imidlertid en samlet strategisk ramme, der understøtter esportens mange potentialer både professionelt og på foreningsniveau, herunder hvordan der i endnu højere grad kan inddrages bevægelse og motion.

På donen baggrund vil Erhvervsministeriet og Kulturministeriet igangsætte et arbejde med det formål at udarbejde en national strategi for esport. Udarbejdelse af en national strategi for esport skal ske gennem inddragelse af rellevant aktører. En national strategi skal understøtte og fremme esport bredt. Strategien kan blandt andet beskæftige sig med temaer som esportevents, foreningsliv, sundhed, nye forretningsmodeller, motion og fysisk aktivitet, uddannelse og digitalisering.

[Els esports tenen el potencial d'unir als joves que opten pels esports tradicionals en una comunitat. Els esports donen als joves accés a associacions on poden reunir-se i interactuar en un context social, d'aprenentatge, ocupació i moviment.

No obstant això, no existeix un marc estratègic general que recolze els molts potencials que tenen els esports, tant a nivell professional com a nivell d'associació, incloent la realització d'activitats i l'exercici.

En aquest context, el Ministeri d'Assumptes Comercials i el Ministeri de Cultura iniciaran un treball amb l'objectiu de preparar una estratègia nacional per als esports que compte amb la participació d'actors rellevants del sector. Una estratègia nacional que haurà de secundar i promoure àmpliament els esports. L'estratègia pot, entre altres coses, tractar temes relacionats amb els esdeveniments, la vida d'associació, la salut, els nous models de negocis, la realització d'exercici i activitat física, l'educació i la digitalització.]

En resum, amb aquest informe tots dos ministeris acordaven impulsar un pla d'acció comuna no tan destinat a fomentar una regulació (encara que clarament aquesta podia donar-se de manera indirecta) sinó més aviat a donar un cert reconeixement institucional al sector que es traduïra en el suport del govern en actes puntuals. Un exemple de tot això el podem trobar en la participació del president Lars Lokke Rasmussen en la inauguració de la BLAST Pro Sèries Copenhagen (amb el seu posterior discurs institucional) o en la visita d'aquest a les instal·lacions d'Astralis. Accions anecdòtiques però que demostraven no sols l'interés del govern en el tema sinó també del seu primer ministre. Un Ministre que defensava l'interés del seu executiu pels esports de la següent forma:

“Lots of youngsters llaure into gaming. According to statistics, I think it’s 96 percent of all Danish boys [llaure] playing at least twice a week. And they llaure in the cellars and the rooms behind closed doors and parents llaure thinking, ‘What llaure they actually doing?’ [Parents] ca look at Astralis and see that gaming is about meeting people in real life. It’s about good sleeping habits [and] nutrition. It’s about physical activity.”

El contingut de la “National strategi for esport”

Portada de la National strategi for esport de Dinamarca

Portada de la National strategi for esport.

Finalment, el passat dia 27 d'abril, tots dos ministeris danesos van complir amb els seus objectius i van presentar per mitjà d'un comunicat de premsa l'Estratègia nacional per als esports i la Kommissorium [Comissió] que havia de fer-la efectiva. Veurem perquè, què diuen exactament aquests documents.

El primer que destacaria és que s'atreveix a definir què són els esports (alguna cosa, d'altra banda totalment lògic, si el que es vol és secundar-los i/o regular-los. En concret, en l'Estratègia es defineix als esports electrònics com:

Esport er en sammentrækning af ordene elektronisk og sport og dækker over organiseret dyrkelse af computer- eller konsolspil som konkurrenceform, med turneringer, tilskuere, præmier og rangering af spillerne.

Gaming dækker hobbybaseret spil af elektroniske/digitale spil, enten gennem konsoller, computere, mobiltelefoner eller et andet medium

[Esport és una contracció de les paraules electrònica i esport i es refereix a les organitzacions de jocs d'ordinador o consola com una forma de competència, amb tornejos, espectadors, premis i classificació de jugadors. Les competicions cobreixen jocs basats jocs electrònics / digitals utilitzats, ja siga a través de consoles, computadores, telèfons mòbils o qualsevol altre mitjà.]

Una definició que en el document es relaciona directament amb una dinàmica global que està modificant els hàbits de consum i oci dels joves:

Sideløbende med donen rivende økonomiske og sportslige udvikling, hvor ikke mindst danske hold og spillere har opnået store resultater, har store grupper af især ungeix mennesker drastisk ændret deres fritidsvaner og mønstre for socialt samvær.

[Juntament amb el ràpid desenvolupament econòmic i esportiu, on els equips i jugadors danesos no sols han aconseguit grans resultats, grans grups especialment de joves han canviat dràsticament els seus hàbits d'oci i patrons per a socialitzar.]

Formalitzada aquesta contextualització, el document tracta de resumir quin és l'ecosistema dels esports i quines organitzacions l'integren. En aquest sentit, es fixa en coses tan importants com el paper del Publisher, la dualitat entre l'escena amateur i professional, i, com no, la creixent ona de “federacions” que estan tractant d'organitzar i regular el sector. I, especialment en les manques que tots aquests estan tenint en aspectes tan bàsics per al creixement del sector com la integritat de les competicions:

Esporten har på nuværende tidspunkt ikke ét fælles anerkendt regelsæt imod dopatge, matchfixing og caminen snyd, som man kender fra donen traditionelle idræt. Der er internationale tiltag fx Esports Integrity Coalition (ESIC) til bekæmpelse af programari cheats, dopatge, matchfixing m.v., som en række af de store turneringsarrangører er en de l'af. Men esportens struktur med spiludviklernes design af spil og regler og store private kommercielle interesser hos turneringsarrangører, manglende disciplinærorganer og manglende mulighed for gensidig anerkendelse af sanktioner m.v. gør det vanskeligt at opnå entydige regler på området.

[Actualment, els esports no tenen un solo conjunt de regles reconegudes contra el dopatge, el tripijoc de partits o altres paranys coneguts dels esports tradicionals. Existeixen iniciatives internacionals, com l'Esports Integrity Coalition (ESIC), per a combatre els paranys de programari, el dopatge, la fixació de partits, etc., de les que formen part alguns dels principals organitzadors de tornejos. Però l'estructura dels esports, amb el disseny de jocs i les seues regles en mans de desenvolupadors de jocs i els grans interessos comercials privats dels organitzadors de tornejos, la falta d'organismes disciplinaris o la falta d'oportunitats per al reconeixement mutu de sancions, dificulta l'obtenció de regles inequívoques en aquest aspecte.]

Analitzats aquests punts, l'estratègia conclou que els esports són una gran oportunitat per a Dinamarca tant per als seus ciutadans més joves (són una nova forma d'educació), com per a l'emprenedoria (ja que obri la porta a l'aparició de diferents models de negoci) o la creació d'ocupació (amb la presència de noves professions i perfils més tecnològics) al país.

No obstant això, totes aquestes oportunitats depenen de la superació de moltíssims reptes jurídics i socials. Uns reptes que resumeixen en sis punts (que al seu torn es converteixen en el llistat d'objectius de la Kommissorium):

1.- Unitat d'acció entre els stakeholders. (És a dir, moure's tots cap a la mateixa direcció i no cadascun sobre la base dels seus interessos privats.)

2.- Falta de mecanismes per a assegurar la integritat de les competicions.

3.- Manca del coneixement tècnic i empresarial entre els emprenedors del sector (especialment, els fundadors dels clubs) per a rendibilitzar les seues accions.

4.- Alta competència internacional a l'hora de captar inversió i esdeveniments d'esports.

5.- Falta d'una estructura de talent que permeta als millors arribar a l'elit.

6.- Millorar el paper de la dona en totes les capes de l'ecosistema dels esports electrònics

Finalment, i per respondre un dubte anteriorment formulat, em quedaria amb una frase de l'Estratègia que demostra perfectament quina cerca aconseguir el govern danés en involucrar-se en els esports electrònics:

Esportens udfordringer i Danmark er også udfordringer internationalt. I denne sammenhæng kan gode danske løsninger være med til at skabe præcedens (fx inden for etiske retningslinjer), og Danmark vil kunne udvikle et betydeligt know-how, som vil kunne eksporteres til andre lande med lignende udfordringer.

[Els desafiaments dels esports a Dinamarca també són desafiaments a nivell internacional. En aquest context, les bones solucions daneses poden ajudar a crear un precedent (per exemple, dins de les pautes ètiques), i Dinamarca podrà desenvolupar un coneixement important que es pot exportar a altres països amb desafiaments similars.]

La Comissió que ha de materialitzar l'Estratègia nacional d'esports

seu del govern danés

Seu del Govern danés. Imatge de Jacob Surland en Flickr.

Per a poder aconseguir tots aquests objectius i impulsar el sector dels esports electrònics, l'Estratègia proposa dues grans mesures:

– La inversió de 10 milions de corones daneses (uns 133.909,04€) durant el període de 2019 a 2022 per a promocionar als esports.

– La creació d'una Comissió o Panell d'investigació que es dedica a identificar quines mesures concretes hauria de desenvolupar el govern per a donar suport al desenvolupament dels esports a Dinamarca.

Especialment destacable és el paper d'aquesta Comissió ja no sols perquè és l'ens en el qual els Ministeris deleguen tota la gestió i activitat del projecte sinó perquè aquest està integrat per diferents tipus de stakeholders danesos:

• Kulturministeriet

• Erhvervsministeriet

• Dust2.dk

• DGI

• Danmarks Idrætsforbund

• Dansk Firmaidrætsforbund

• Esport Danmark

• Esport.dk

• Sørby Esport

• RFRSH/Astralis

• North

• Tricked Esport

• MTG

• Anti Dopatge Danmark

• Sport Event Denmark

• Team Danmark

• Dansk Erhverv

• Dansk Industri

• Danske Spil

• Producentforeningen

• Xplayn

• Burson, Cohn & Wolf

• Campus Vejle Sportscollege

Sense entrar a valorar la legitimitat que pot tindre aquesta Comissió a l'hora de representar als esports danesos (per exemple, no apareixen associacions de jugadors), no puc fer una altra cosa que reiterar la meua sorpresa amb tota la política presentada pel govern danés. No sols em sembla un avanç important per al sector (al final, el gran camí que estan començant els esports en els últims anys és precisament l'obrir-se al món) sinó també una bona manera d'enfocar el “problema del suport i la regulació” del sector. Potser no és el sistema més transparent i legítim de tots, però sí que reflecteix que els polítics es comencen a donar compte que no es pot regular el sector des de fora i sense suports “tècnics”. A més, amb aquesta mena d'actes es va una mica més enllà de la simple propaganda política i es posa de veritat en moviment al sector, que deurà ara posar-se d'acord en com orientar-se per a fixar una posició comuna amb el seu executiu.

Això sí, veient com estan avançant altres estats europeus en aquest tema veurem fins a on arriba el compromís de l'executiu danés i si realment tot això acaba en un procediment legislatiu per a crear algun tipus de normativa pública per a regular el sector.