Olimpisme

Últimament molt s'està parlant sobre si els esports, en el seu conjunt, són o no una disciplina esportiva. De la mateixa manera també hi ha veus que es plantegen si seria convenient crear una normativa específica que regulara els aspectes clau del sector com s'ha fet en altres països (el cas de França amb el Decret N°2017- 872 relatiu als jugadors professionals d'esports i el Decret N° 2017-871 2017 relatiu a l'organització de competicions de videojocs). No obstant això, poc s'està parlant de les conseqüències que implicaria el reconeixement dels esports com a disciplina esportiva.

En aquest sentit, en el cas que els esports (cal recordar que cada videojoc competitiu és un esport en si mateix) foren reconeguts com a disciplina esportiva caldria tindre presents quines són les conseqüències legals i quins aspectes de l'actual normativa esportiva afectarien l'organització, regulació i gestió de les competicions i estructures creades en el marc del sector dels esports. Cal recordar que la competència en matèria esportiva i concretament, en matèria de reconeixement d'una activitat com a disciplina esportiva també correspon a les Comunitats Autònomes.

El paper del Consell Superior d'Esports

Així mateix, el Consell Superior d'Esports té la competència, segons l'article 8 de la Llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l'Esport de «Reconéixer, a l'efecte d'aquesta Llei, l'existència d'una modalitat esportiva». Per tant, pot donar-se la situació que una Comunitat Autònoma reconega una pràctica com a modalitat o disciplina esportiva i mentrestant la resta de Comunitats Autònomes i fins i tot el Consell Superior no ho facen. Per tant podrien existir reconeixements “aïllats” per part de les Comunitats Autònomes, però en última instància el reconeixement a nivell estatal correspon al Consell Superior d'Esports.

Vist l'anterior, cal tindre present que, a priori, si una disciplina és reconeguda com a modalitat esportiva a nivell estatal, serà aplicable el contingut de la Llei de l'Esport que regula, entre altres qüestions i matèries, les federacions esportives espanyoles, les competicions oficials, disciplina esportiva, etc. En aquest sentit, un dels aspectes que serien més rellevants en cas d'un eventual reconeixement dels esports com a modalitat esportiva seria l'organització, regulació i estructuració d'aquests. La Llei de l'Esport de 1990, així com el Reial decret 1835/1991, de 20 de desembre, sobre Federacions Esportives Espanyoles i Registre d'Associacions Esportives, reconeix i organitza l'activitat esportiva a través de diferents figures i estructures associatives. Així, existeixen cinc tipus d'associacions esportives privades d'àmbit estatal: Les Federacions esportives, les lligues professionals, agrupacions de clubs, clubs i ens de promoció esportiva.

La federació esportiva, element clau

Un dels elements més rellevants a l'hora d'institucionalitzar un esport o disciplina esportiva és determinar quin ens regula i estructura la disciplina i les seues competicions o cosa que és el mateix, un dels elements clau per al desenvolupament d'un esport és la seua Federació. D'acord amb la normativa esportiva, les federacions esportives són entitats associatives privades, sense ànim de lucre i amb personalitat jurídica i patrimoni propi i independent del dels seus associats que, a més de les seues pròpies atribucions, exerceixen per delegació funcions públiques de caràcter administratiu actuant, en aquest cas, com a agents col·laboradors de l'Administració Pública. Estan integrades per federacions esportives d'àmbit autonòmic, clubs esportius, esportistes, tècnics, jutges i àrbitres i altres col·lectius interessats que promouen, practiquen o contribueixen al desenvolupament de l'esport de què es tracte.

D'acord amb l'article 34 de la Llei, només podrà existir una Federació Espanyola per cada modalitat esportiva, excepte les poliesportives per a persones amb minusvalidesa a què es refereix l'article 40 de la present Llei. D'altra banda, caldria tindre en compte la naturalesa del que es diuen esports, és a dir, un conjunt de videojocs competitius amb diferents característiques entre si, per a tractar d'oferir un model clar de Federació. A fi de donar una solució a la problemàtica de tindre diverses modalitats de videojocs totalment diferents dins d'un mateix “sac”, s'hauria de contemplar la possibilitat de crear una Federació poliesportiva que agrupe les modalitats MOBA, videojocs de simulació, estratègia etc. de l'estil de la Federació d'Atletisme que aglutina diferents modalitats com pot ser el salt de perxa i els 100 metres llisos.

Pel que respecta a la inscripció de la Federació o Federacions, en la corresponent federació internacional, resultaria necessària l'autorització del Consell Superior d'Esports. Per tant, per a poder formar part de la IeSF (International eSports Federation), en el cas de la promoció d'una Federació Espanyola d'esports, seria el Consell Superior d'Esports qui autoritzaria prèviament la inscripció. D'aquesta manera, la Federació Espanyola representaria a Espanya en les activitats i competicions d'esports de caràcter internacional.

A nivell autonòmic també hi hauria la possibilitat de promoure una federació, no obstant això, els membres d'aquestes que desitgen participar en competicions oficials d'àmbit estatal o internacional, haurien d'integrar-se en la Federació Estatal d'esports en cas d'existir. No obstant això, sobre la base de les ja famoses sentències del Tribunal Constitucional 80/2012, de 18 d'abril relativa a la Llei de l'Esport Basca i la de 23 de maig de 2012 relativa al cas català, s'estableix que la federacions autonòmiques i les seues seleccions podran competir i representar a la Comunitat Autònoma a nivell internacional en aquelles modalitats esportives en les quals no existisquen de manera oficial federacions espanyoles. Per tant, ací s'obri la possibilitat que les Comunitats Autònomes puguen avançar-se en el reconeixement com a disciplina esportiva i la creació d'una Federació a fi de poder competir a nivell internacional.

Quant a les funcions d'una Federació d'esports, especificant que hauran d'exercir-se sota la coordinació i tutela del Consell Superior d'Esports i sobre la base del contingut de l'article 33 de la Llei de l'Esport, estan:

– L'organització i qualificació, de les activitats oficials d'àmbit estatal

– L'actuació coordinada amb les Federacions autonòmiques per a la promoció dels esports.

– El disseny, elaboració i execució, en col·laboració, en el seu cas, amb les Federacions d'àmbit autonòmic, dels plans de preparació dels esportistes d'alt nivell en la seua respectiva modalitat esportiva.

– La col·laboració amb l'Administració de l'Estat i la de les CCAA en la formació de tècnics i en la prevenció, control i repressió del dopatge.

– L'organització (o coorganización) de les competicions oficials d'esports de caràcter internacional que se celebren a Espanya.

– L'exercici de la potestat disciplinària en els termes de la Llei de l'esport.

– L'exercici del control de les subvencions a les Associacions i entitats esportives.

A part d'aquestes funcions cal afegir les tasques que formaran part del dia a dia dels esports i les competicions. En aquest sentit, estaria el fet de crear i gestionar una selecció nacional d'esports i l'expedició de les llicències esportives (en principi obligatòries per a competicions estatals i oficials). Alguna cosa que ja ha ocorregut a Filipines i que sembla que no està donant el resultat esperat. Òbviament, caldria desenvolupar reglamentàriament aquesta competència, les seues condicions i requisits. Així mateix, les llicències expedides per les federacions autonòmiques habilitarien per a la participació a nivell estatal sempre que aquestes es trobaren integrades en la federació d'esports espanyola i s'expediren dins de les condicions mínimes de caràcter econòmic que fixaren aquestes i comunicaren la seua expedició a aquestes.

Quant a l'estructura orgànica d'una eventual Federació, aquesta hauria d'ajustar-se imperativament al contingut de l'article 31.2 de la Llei de l'Esport, és a dir, com a mínim tindre una Assemblea General i President. D'altra banda, segons el que es preveu en l'article 31.3 de la mateixa Llei, es considerarien electors i elegibles dels òrgans, els esportistes amb uns requisits (llicència en vigor i sol·licitada durant l'any anterior), els clubs inscrits i els tècnics, jutges i àrbitres i altres col·lectius interessats. D'altra banda, per a ser President de la Federació també podrien ser electors i elegibles els Presidents de les Federacions Autonòmiques que formaren part de la corresponent Assemblea General.

En resum, de reconéixer-se els esports com a disciplina esportiva hi hauria la possibilitat de constituir una federació esportiva d'esports que organitzara i gestionara la competició o competicions professionals sota un mateix paraigua, a part de generar una regulació o reglamentació específica que ajudara a donar un major grau de seguretat jurídica al sector o esport en termes de participació, organització i gestió de les reclamacions dels federats i entitats federades. D'aquesta manera i aparentment, es podria canalitzar d'una forma més òptima, coherent i adequada la inversió i participació d'agents externs, així com, aglutinar els actuals agents, entrenadors i jugadors, entre altres.

Pel que es refereix els aspectes positius, una federació podria exercir funcions claus per a la millora i creixement del sector. En aquest sentit, serviria com a organisme per a la determinació de quins són les competicions oficials, per exemple, quina competició de Clash Royale o de Rocket League és l'oficial (alguna cosa que, tenint en compte el paper fonamental del publisher en els esports, no sabem com xocaria ni si una entitat privada estaria disposada a assumir que una organització externa li dicte amb qui ha de treballar), o bé seria l'organisme per a la concreció de la normativa relativa als requisits mínims que han de tindre els clubs per a poder participar en les competicions oficials o assumir algunes de les funcions que hui dia duu a terme una entitat com ESIC (Esports Integrity Coalition), és a dir, vetlar pel desenvolupament de programes anticorrupció o bé anti dopatge.

En definitiva, una federació ajudaria a incrementar la seguretat jurídica de la disciplina, fomentaria l'atracció d'agents no endèmics i ajudaria a construir un panorama clar quant a competicions en els esports. No obstant això, també existeixen aspectes que podrien ser considerats negatius, com la presumible falta d'adaptació a la realitat de les disciplines existents així com un increment de la burocràcia en el funcionament i desenvolupament del sector i el potencial conflicte amb els publishers, forquetes de la propietat intel·lectual dels jocs.

Malgrat això, si aquesta institució comptara amb professionals coneixedors de la matèria i amb un propòsit de facilitar estructures sui generis, es pot intuir que els aspectes positius pesarien molt més que els negatius i es podrien evitar les incidències que es donen actualment en federacions d'altres esports.

Després del procés que han passat els eSports per a tindre el seu lloc en el Moviment Olímpic i que des del Comité Olímpic Internacional s'avaluava si els reconeixerien com a esport, hui el COI ho fa part de la seua renovada agenda 2020+5.

Li va tocar a Thomas Bach, durant el seu torn com a president del COI, conéixer l'ecosistema dels eSports. En 2018 fins i tot va participar en un fòrum al costat d'Associació Global de Federacions Esportives Internacionals (GAISF) en el Museu Olímpic de Lausana, amb la finalitat d'iniciar un diàleg per a construir un enteniment conjunt i establir una plataforma per al compromís futur entre les indústries dels esports electrònics i el Moviment Olímpic.

En aquell any es van reunir més de 150 representants de tot l'ecosistema de videojocs, entre desenvolupadors, jugadors, editors, equips, mitjans, patrocinadors i organitzadors.

Aquest 2021 els esports van fer un pas definitiu. El Comité Executiu els va proposar en el seu nou full de ruta estratègic: l'Agenda Olímpica 2020 + 5, que inclou 15 recomanacions que guiaran al COI i al Moviment Olímpic durant els pròxims cinc anys. Les recomanacions es basen en tendències clau identificades pel COI com a decisives en el món postpandèmic.

Exemple: la necessitat de major solidaritat entre les societats, el creixement de la digitalització, la necessitat d'un desenvolupament sostenible, la creixent demanda de credibilitat i la necessitat de construir resiliència enfront de l'impacte econòmic. Entre altres recomanacions, es diu a millorar i promoure el camí cap als Jocs Olímpics, coordinar l'harmonització del calendari esportiu, enfortir el paper de l'esport com un important facilitador dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, enfortir el suport als refugiats i a poblacions afectades per desplaçament.

Cal esmentar que el debat entorn de la Regla 50 i el dret dels atletes a protestar en els Jocs es fa referència en termes vagues, amb una recomanació que demana al COI que "reforce els drets i responsabilitats dels atletes".

Algunes recomanacions se centren en el món digital, que ha guanyat en importància durant la pandèmia a mesura que les Federacions Internacionals realitzen esdeveniments virtuals. Es recomana al COI que augmente el compromís digital amb les persones, així com que fomente el desenvolupament d'esports virtuals i s'involucre encara més amb les comunitats de videojocs.

El COI ha dit en els últims dos anys que per a un major reconeixement dels eSports implica l'existència d'una organització que garantisca que es complisquen les regles del Moviment Olímpic (antidopatge, apostes, paranys, entre altres).